FAC sobre Evolució
Què és l'evolució?
L'evolució és el canvi al llarg de generacions de les característiques hereditàries que es troben en una població. L'evolució és un procés lent i gradual, però al llarg dels 3.500.000 anys que han passat des que la vida va començar a la Terra, hi ha hagut temps suficient per produir la gran diversitat de vida que veiem avui a partir de l'avantpassat comú que compartim totes les espècies.
Quès és una adaptació?
Una adaptació és una característica heretada que millora la probabilitat de que un organisme sobrevisqui i es reprodueixi en unes determinades circumstàncies o en un medi ambient determinat. Per exemple, normalment hi ha una freqüpencia més alta de closques fosques a les poblacions de Cepaea que viuen en hàbitats ombrívols com ara els boscos en comparació amb hàbitats oberts com per exemple els prats. És creu que això és degut a que els colors de les closques que s'assemblen més al del rerafons (més fosc als hàbitats ombrívols) proporcionen un camuflatge millor contra els ocells que mengen cargols. El color fosc de la closca als hàbitats ombrívols és, per tant, una adaptació a aquests hàbitats i el color clar de les closques és una adaptació a hàbitats oberts.
Què és la selecció natural?
La selecció natural és el mecanisme pel qual l'evolució produeix adaptació. És el procés pel qual els caràcters hereditaris que milloren les probabilitats d'un individu per deixar descendència augmenten al llarg de generacions a expenses d'altres caràcters menys advantatjosos.
Què és l'efecte fundador?
Algunes espécies sçon fundades (iniciades) per un nombre petit d'individus, els descendents dels quals, per tant, comparteixen tots ells els caràcters hereditaris d'aquests pocs avantpassats. Com que Cepaea és hermafrodita, un sol cargol pot fundar una població si s'ha aparellat abans d'arribar a una nova localització. Tot i que moltes poblacions de Cepaea són polimorfes, algunes d'elles poden contenir només una o dues formes a causa de l'efecte fundador. Això es dóna especialment fora de l'àrea nadiua de Cepaea, com per exemple en poblacions que han estat introduïdes a Nordamèrica.
Per què s'usa Cepaea en un estudi sobre l'evolució?
Cepaea és un bon model d'organisme per a l'estudi de l'evolució en un medi salvatge perquè "porten els gens sobre la seva esquena". Per ser més precisos, podeu enregistrar la composició genètica d'una població observant les característiques de la closca. Aquestes característiques són adaptatives i variables a Cepaea, de tal forma que és possible buscar els efectes de la selecció natural. A causa d'aquests avantatges, hi ha una llarga sèrie de dades amb informació històrica sobre poblacions de Cepaea que ara podem utilitzar com a base per a la investigació de l'Evolution MegaLab.
Per què les poblacions de Cepaea són polimòrfiques?
Aquesta és una bona pregunta! (que és la forma científica de dir "no ho sabem exactament"). La resposta més probable és que els polimorfismes de les closques estan subjectes a la variació de diferents fonrs de selecció natural (per exemple, els ocells i el clima) i que aquestes varien a una escala força local, probablement fins i tot dins un mateix hàbitat.
Quina és la base genètica del polimorfisme de les closques de Cepaea?
És una mica complicada! La versió simplificada és la següent: El color de les closques és controlat per un locus genètic anomenat C, el qual té els alels marró, rosa i groc en aquest ordre de dominància (marró > rosa > groc). Un altre locus, anomenat B té dos alels que controlen la presència/absència de bandes (sent l'absència dominant sobre la presència). Els loci C i B estan lligats (es troben al mateix cromosoma).
Un tercer locus, anomenat U, que no està lligat a C i B, té dos alels: una banda i 5 bandes. El primer és dominant sobre l'últim.
Podeu trobar més detalls sobre la genètica en una revisió escrita especialment per a l'Evolution MegaLab pel professor Laurence Cook (enllaç de sota)
